El New Space català, un sector preparat per enlairar-se. MÒNICA ROCA I APARICI – PRESIDENTA DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA
El New Space català, un sector preparat per enlairar-se. MÒNICA ROCA I APARICI – PRESIDENTA DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA
L’octubre de 1957 l’URSS va posar en òrbita amb èxit el primer satèl·lit artificial del món, l’Sputnik. En plena guerra freda, per a molts governs i mitjans de comunicació del bloc occidental es va interpretar com una amenaça, però per a la comunitat científica aquella bola de metall de 83,6 quilograms va ser un fet revolucionari que afegia un nou capítol a la història. L’era espacial havia començat per a tothom.
Sis dècades després de l’Sputnik, la tecnologia i les aplicacions d’aquests ginys ha evolucionat a passos de gegant, així com l’ecosistema empresarial i institucional de l’espai. I és que ja no és un terreny on només operen agències governamentals i multinacionals, sinó també pimes i start-ups que treballen amb més agilitat i pressupostos més ajustats. És una nova filosofia que coneixem com New Space.
Existeix un sector New Space a Catalunya, territori de pimes? Conèixer la dimensió del sector a casa nostra era l’objectiu de l’estudi impulsat per la Cambra de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i la resposta és afirmativa, existeix un ecosistema New Space català, d’alt valor afegit i, malgrat ser encara emergent, amb grans perspectives econòmiques per als pròxims anys.
D’una banda, comptem amb una indústria aeroespacial formada per 93 entitats, entre empreses, start-ups, incubadores, centres tecnològics i universitats. Es tracta d’un sector molt dinàmic que factura 807 milions d’euros i ocupa unes 7.571 persones. Això suposa una facturació mitjana per treballador d’uns 105.499 euros, força superior a la mitjana de les d’activitats professionals, científiques i tècniques a Catalunya. Val la pena esmentar que és un ecosistema també molt intensiu en recerca i coneixement, atesa la complexitat de la tecnologia que s’hi desenvolupa i les funcions que compleix. Així, compta amb una plantilla molt tecnificada i el 75% posseeix un títol universitari, percentatge també molt superior al 48% del conjunt de l’economia.
D’altra banda, tenim les activitats estrictament vinculades al New Space, que tenen un pes modest en el conjunt de la indústria aeroespacial però que funcionen com a autèntiques fàbriques de coneixement: concentren el 44% de la inversió en R+D+I de tot el sector de l’espai i 30 de les 35 patents registrades en els últims tres anys.
El més rellevant d’aquestes activitats, però, són les seves expectatives de creixement, ja que es preveu que l’any 2025 el sector New Space ocupi 1.755 persones i facturi 539 milions d’euros. Això suposa un 369% i un 276% més que ara, respectivament.
L’espai no és tan sols una oportunitat per a les empreses del sector sinó també per a les telecomunicacions, la protecció civil, l’agricultura i fins i tot, per descomptat, per a la lluita contra el canvi climàtic, gràcies al processament de dades de nanosatèl·lits. Això fa de l’espai un univers d’aplicacions, mai millor dit, que poden beneficiar la societat. Aquesta ha estat la missió de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit de l’estratègia New Space de Catalunya, que durant els seus primers deu mesos en òrbita ha ajudat a incrementar la connectivitat en zones rurals i transmetre dades sobre l’estat del sòl per millorar l’agricultura mitjançant tecnologia IoT. Aquesta tardor s’enlairarà un segon nanosatèl·lit el doble de gran que ens ajudarà en la lluita contra el canvi climàtic, a través de l’adquisició d’imatges multiespectrals del territori català.
Innovació, coneixement, emprenedoria i tecnologia conflueixen en l’ecosistema espacial, un gran exemple del que significa el progrés en la quarta revolució industrial. Conscients del potencial que té Catalunya en aquest camp, continuarem col·laborant en el desplegament de l’estratègia New Space, com farem amb tot allò que contribueixi a assolir l’economia del coneixement a la qual aspirem.
